Economia de l'Alemanya nazi

L'economia de l'Alemanya nazi explica com l'economia alemanya, com les d'altres nacions occidentals, va patir els efectes de la Gran Depressió, amb un augment de l'atur al voltant del crac del 29.^[1] Quan Adolf Hitler va esdevenir Canceller el 1933, va introduir polítiques destinades a millorar l'economia. Els canvis incloïen la privatització d'indústries estatals, l'autarquia, i aranzels en importacions. Els sous van incrementar en un 10,9% en termes reals durant aquest període.^[2] Tanmateix, la reducció en comerç exteriors va significar el racionament de béns com la fruita i la roba per a molts alemanys.^[3]

El 1934, Hjalmar Schacht, el Ministre d'Economia del Reich, va introduir els bons Mefo (pagarés del govern), una circulació monetària paral·lela, amb els que l'Estat pagava les empreses.^[4] Els bons Mefo no apareixien en els pressupostos federals per tal d'ajudar a amagar el rearmament.^[5] Entre el 1933 i el 1939 els ingressos totals eren de 62 bilions de marcs, mentre que les despeses (que de vegades comprenien el 60% dels costos de rearmament) excedien els 101 bilions, causant així un enorme dèficit i deute nacional (que va arribar als 38 bilions de marcs el 1939, coincidint amb la Kristallnacht el novembre de 1938 i amb persecucions de jueus intensificades i l'esclat de la Segona Guerra Mundial).^[6]^[7] Quan una bona part de les lletres de canvi de Mefo de cinc anys van vèncer el 1938, el govern nacionalsocialista va fer servir "mètodes altament sospitosos" pels quals "bancs van haver de comprar deute públic, i el govern va extreure diners de comptes d'estalvi i asseguradores," principalment a causa d'una falta de liquiditat del govern.^[8] L'any 1938, l'atur pràcticament havia desaparegut.^[9]

↑ Adam Tooze, The Wages of Destruction: The Making and Breaking of the Nazi Economy (2008)
↑ Lee, Stephen. Weimar and Nazi Germany. Oxford: Heinemann, 1996, p. 86. ISBN 043530920X.
↑ Evans, Richard J. "Business, Politics, and War." The Third Reich in Power. Nova York: Penguin, 2006. 392. Print
↑ Overy, prepared by R.J.. The Nazi economic recovery 1932-1938. 2.. Cambridge [u.a.]: Cambridge Univ. Press, 1996, p. 42. ISBN 0521557674.
↑ William L. Shirer, The Rise and Fall of the Third Reich: A History of Nazi Germany, New York, NY, Simon & Schuster, 2011, p. 260
↑ VarldensHistoria.se: "Frihet, jämlikhet och NAZISM" (PDF).
↑ H .P. Willmott World War II, p. 18.
↑ Martin Kitchen, A History of Modern Germany 1800-2000, Maden, MA, Blackwell Publishing, 2006, p. 284
↑ Lee, Stephen. Weimar and Nazi Germany. Oxford: Heinemann, 1996, p. 85. ISBN 043530920X.

[1] Adam Tooze, The Wages of Destruction: The Making and Breaking of the Nazi Economy (2008)

[2] Lee, Stephen. Weimar and Nazi Germany. Oxford: Heinemann, 1996, p. 86. ISBN 043530920X.

[Evans,_Richard_J_2006-3] Evans, Richard J. "Business, Politics, and War." The Third Reich in Power. Nova York: Penguin, 2006. 392. Print

[4] Overy, prepared by R.J.. The Nazi economic recovery 1932-1938. 2.. Cambridge [u.a.]: Cambridge Univ. Press, 1996, p. 42. ISBN 0521557674.

[5] William L. Shirer, The Rise and Fall of the Third Reich: A History of Nazi Germany, New York, NY, Simon & Schuster, 2011, p. 260

[bare_url-6] VarldensHistoria.se: "Frihet, jämlikhet och NAZISM" (PDF).

[7] H .P. Willmott World War II, p. 18.

[8] Martin Kitchen, A History of Modern Germany 1800-2000, Maden, MA, Blackwell Publishing, 2006, p. 284

[9] Lee, Stephen. Weimar and Nazi Germany. Oxford: Heinemann, 1996, p. 85. ISBN 043530920X.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]